l’arxiu perdut

Any 2041, la història ha desaparegut de la societat. Als instituts només s’ensenyen rondalles i a les universitat s’inventen faules. Pau Solter és rector únic de totes les universitats a Catalunya, gràcies a la seva brillant trajectòria acadèmica i al seu impecable currículum ple de màsters. El rector de la facultat d’història de la UB, geografia i altres investigacions, és Jordi Biberó i a l’UAB, Pep Rajoles.

Els estudiants paguen 13€ per cada sessió de classe, les sortides didàctiques tracten sobre Colom i es fan per Barcelona, i també es visita la casa natal d’Stalin a Vic. A l’Ajuntament de la capital de Catalunya, que ara és Aranyes de Munt, hi treballa de conserge l’Ada Corcau. Els treballs de les assignatures es fan sobre grans descobertes basades en investigacions sobre personatges universals que eren catalans o valencians, per exemple com que a Sabadell hi ha el carrer John Lennon, que en realitat es deia Pol Llepis (els Beatles eren catalans). Al camp del Barça encara li diuen Camp nou, però ningú recorda el motiu, i el president és Leonard Plusi.

Ja ningú recorda com es fa la història. L’últim dels nostres grans historiadors, Pep Fontaneta, abans de morir va aconseguir amagar gran part de la documentació dels nostres arxius concentrant-los en un lloc ben a recer de les maldestres activitats dels pseudohistòrics que han agafat el poder. Malauradament, va morir abans de poder transmetre’ns la informació de la seva localització exacta.

Només un historiador de veritat sabria tantes coses d’història, i coneixeria prou la historiografia com per poder pensar com ell i d’aquesta manera descobrir on és l’arxiu i salvar la disciplina històrica de les urpes dels pseudohistòrics, terraplanistes i venedors de pocions màgiques.

Seràs tu aquesta historiadora valenta? Seràs tu aquest historiador valent?

Segueix les proves fins al final!